Una empresa neix al voltant d’un o diversos emprenedors. Aquest (o aquests) normalment són “especialistes tècnics”, és a dir, saben d’informàtica, de biotecnologia o de roba. Però cap n’acostuma a ser especialista en gestió d’empresa. Aquesta mancança de coneixement de gestió se supleix per l’esforç i l’assaig-error. Tot i així, però, si la superioritat tècnica de l’emprenedor o la seva habilitat comercial no són molt evidents, l’empresa anirà més cap a la desaparició que cap a l’èxit, ja que la gestió feta per un emprenedor no docte més que sumar, resta.

La gestió d’empresa es compon de quatre grans àrees:

• a) L’estratègica
• b) L’economicofinancera
• c) La de gestió de persones
• d) La de processos

Per desenvolupar bé la primera, l’estratègica, t’has de mirar el món amb humilitat i veure cap a on van els trets. Cal pensar que els teus competidors no sempre van errats, i que el que ha passat abans pot indicar-te el que passarà demà.

Per a una bona gestió economicofinancera, el primer que has de saber és quant necessitaràs i per a què. I després caldrà que entenguis que els diners són porucs i que si tu, que et coneixes, no te’n deixaries (hi ha qui no vol avalar per por de perdre el seu patrimoni), els demés tampoc. Per cert, els bancs són un negoci com el teu o el meu, no són ONG.

La gestió de persones és potser la part més complicada. I ho és perquè qui més qui menys es pensa que en sap, i no hi ha res de pitjor que edificar sobre els fonaments de la ignorància, que en un sentit ampli no és no saber una cosa, sinó saber-ne moltes d’equivocades. Recordem que l’empresa és de l’empresari, no dels treballadors i, per això, la implicació en el projecte d’aquests darrers és la que és.

Per últim, però no menys important, cal saber com es presta el servei o es produeix el producte. Això inclou des de la captació de la comanda del client al cobrament de la factura. Els processos són sempre susceptibles de ser millorats. I no una mica, no, moltíssim! Recordo un acudit gràfic en què es veien dos humans primitius davant d’una cova, i un li deia a l’altre:

– Hem descobert el foc, treballem la pedra de sílex i adobem la nostra roba. Tu creus que és el final de l’home tecnològic?

A vegades crec que som com aquells troglodites. Només fa 150 anys que som industrials i ja creiem que ho sabem tot.

Doncs bé, aquesta mancança no només de coneixement tècnic de gestió, sinó de curiositat per saber com es gestiona és el que dur a les empreses al col·lapse. La curiositat neix amb la incertesa, i no pot haver incertesa quan hom creu que posseeix la veritat divina.

Les empreses aguanten poc en el mercat (la mitjana és de 30 anys, però la meitat no passen de l’any 5). Segurament aguanten tan poc a causa de l’excés de supèrbia dels seus empresaris-emprenedors, que pensen que el coneixement de gestió és un art menor que s’aprèn en el dia a dia i que és massa evident com per reflexionar-hi.

Hannibal va guanyar a Cannae quan els romans el doblaven en nombre gràcies a planificar curosament la batalla i no caure en la supèrbia del seu llarg historial victoriós. Malauradament per a ell, Publi Corneli Escipió va aprendre del seu rival i va fer seva Carthago Nova. Coses del benchmarking...