En Leopoldo Abadía, sorprenent escriptor mediàtic, ha titulat el seu darrer llibre ‘La hora de los sensatos’. El títol és, probablement, el més innovador de tot. A les pàgines interiors ens trobem els consells dels avis, els de sempre: si no ho pots pagar, no ho compris; utilitza la targeta de dèbit i no la de crèdit; viu per sota de les teves possibilitats...

Comparteixo plenament els pensaments d’en Abadia, però penso que a la vida no tot és administrar recursos escassos. També hi ha d’haver passió, rauxa, energia, risc, atreviment... Els grans canvis en la humanitat procedeixen de missions impossibles endegades per bojos inconscients i agosarats.

Hi ha qui diu que està tot inventat, i jo penso: falten tantes coses, tants serveis, que malgrat que s’hi posessin els 6.000 milions d’habitants del planeta a tirar-los endavant, encara ens faltarien mans!

Segur que tots heu tingut idees que, sense passar-les pel tamís del pragmatisme i la viabilitat, semblen idees extraordinàries. Doncs bé, jo vull compartir amb vosaltres algunes de les idees (eixelebrades o no) que es podrien tirar endavant. Si us faig pensar una mica o us faig somriure una vegada, em dono per satisfet:

Productes

1) Bombeta per fer “les fosques”. Enginy que aconsegueix absorbir la llum d’una sala o d’un espai obert per poder fer la migdiada a fora el pati sense haver de posar-te un “tapaulls”.

2) Banyera amb porta. Enginy patentat per un servidor, que serveix perquè els avis no hagin de traspassar l’altíssima barrera de la banyera de casa o l’hotel (amb risc de trencar-se coll i barres), però que a la vegada permet emplenar-la d’aigua i entregar-se a un relaxant i insostenible, ecològicament parlant, bany d’escuma.

3) Telecadira per la ciutat. Sistema mitjançant el qual la gent es desplaça per la ciutat, o fins i tot entre poblacions, on la relació entre el pes del transport i el pes del transportat és la més petita dels mitjans mecànics. La més alta la té l’avió, que pesa una burrada. És un sistema de superfície, fàcil d’instal·lar i que s’ha provat en les condicions més adverses de temperatura i desnivell. Per cert, el sostre del telecadira podria portar plaques fotovoltaiques (per compensar la insostenibilitat del bany d’escuma esmentat abans).

Serveis

4) Taxi compartit: existeix als EUA i a Rússia; al nostre país, que som tan senyors, volem anar sols a dins la cabina, escoltant Onda Cero a Madrid i Catalunya Ràdio a Barcelona.

5) BusVolant: no, no es tracta d’un autobús amb ales. Es tractaria d’una furgoneta lleugera de 6/8 places que fa un recorregut per la ciutat, i de la qual els passatgers poden baixar quan vulguin (previ avís al conductor, és clar) i pujar a qualsevol part del recorregut.

6) L’embossador del súper. Dissabte tarda, un carro de la compra ple, una cua de mil dimonis darrere teu, una caixera rapidíssima que expel·leix productes des de l’escàner. Un pare atabalat, amb un nen tibant dels seus pantalons, atabalat també (fa una hora que passeja entremig de productes que no li interessen en absolut). Tu vols ser ecològic (per compensar el bany d’escuma relaxant del matí) i vols posar-ho en caixes de cartró o en el teu altre carro (el d’ús privatiu, el de compra). Tot aquest neguit per a què? Quant pagaries perquè algú fes tot això i tu poguessis fer un cafè i un gelat?

Un altre dia més...