El business angel es defineix com aquell inversor individual que agafa participacions minoritàries d’una empresa amb l’ànim d’ajudar a crear valor i l’esperança de fer-ne plusvàlua a la sortida. Les inversions volten els 200.000 euros (més menys que més).

És una fórmula que idealment està molt bé: un inversor assenyat, amb un cert recorregut financer i alguns contactes interessants, se suma a un emprenedor que ha tingut una idea o projecte de negoci brillant. Junts fan camí, valoritzen l’empresa i la preparen o bé per noves rondes de capital o bé per vendre-la.

Si la simbiosi és hipotèticament meravellosa, per què se’n fan tan poques?

Anem a veure la pràctica: una persona que té o ha fet diners es planteja la possibilitat d’obrir-se a nous i emocionants camps, s’autoproclama business angel i comença a rebre projectes molt dispars. Les primeres reunions amb els emprenedors ràpidament el desinflen: no entén un borrall del que li expliquen i els business plans estan mal fets.

L’emprenedor també es decep ràpidament: tant bona que és la seva idea i els papers que demana aquest inversor per posar-hi “quatre duros”! Dues, tres entrevistes, màxim i... nuviatge trencat. Tornem-hi...

Quan l’inversor ja ha vist cinc projectes es pren un temps de descans. Cap de les inversions que ha vist justifica que s’hi jugui aquella quantitat de diners. Cada entrevista que fa, cada pla que estudia és cost i, per tant, més rendibilitat exigida al que hauria de ser el projecte “final”. I és que qui té 150.000 euros per posar en el projecte d’un altre i arriscar-se a perdre’ls és una persona que en guanya forces i, conseqüentment, el seu temps és valuosíssim.

Dins d’aquest sector hi ha els tafaners, els dubitatius i els inversors de veritat. Els primers, els tafaners, no tenen ni els 150.000 i, si els tinguessin, segur que no els posarien a mans dels altres. Els dubitatius en tenen molts, però els fa molta por perdre’ls. Miren centenars de projectes i, al final, no fan res. Finalment hi els inversors “de debò”. Es mouen per intuïció, per feeling amb els emprenedors. Són ràpids invertint perquè no revisen tanta paperassa. Són amants del risc i accepten que perdre diners forma part de la seva feina.

Si volem ser business angels, hem d’aprendre a perdre. Si volem ser emprenedors, hem d’aprendre a encisar.