L’orquestra no funciona
A un jove acabat de llicenciar com a MBA, ple d’entusiasme, li van oferir per fi l’oportunitat de participar en el seminari dels seus somnis: Direcció. Una de les tasques que li van assignar va ser analitzar una organització amb què no estigués familiaritzat i presentar recomanacions sobre com se’n podia millorar l’eficiència.
Com a objectiu va escollir una orquestra simfònica. Després d’informar-se sobre els instruments necessaris, va assistir al seu primer concert i va presentar l’anàlisi següent:
1. Durant períodes de temps considerables, els quatre oboès no tenien res a fer. Per tant, el nombre d’oboès ha de ser reduït i el treball uniformement repartit durant tot el programa del concert. D’aquesta manera s’eliminarien els alts i els baixos de l’activitat.
2. Els vint violins estaven tocant exactament les mateixes notes. Això sembla una duplicació innecessària; per tant, l’equip d’aquesta secció s’ha de reduir dràsticament. Si es requereix un volum de so més alt, es podria obtenir amb aparells electrònics.
3. L’equip obsolet és un altre tema que justifica investigacions posteriors. El programa indicava que l’instrument del violinista principal tenia diversos centenars d’anys d’antiguitat. En aquest cas, si s’han aplicat les proporcions normals de depreciació, el valor d’aquest instrument estarà reduït a zero i la compra d’un equip més modern serà aconsellable.
4. Es va dedicar massa esforç de temps a tocar les fuses, la qual cosa sembla un refinament innecessari. Recomanem que totes les notes s’arrodoneixin a les semicorxeres més pròximes. Si això es fa, seria possible utilitzar un nombre superior de principiants i operaris de menys categoria.
5. Sovint els operaris utilitzaven una mà per subjectar els instruments. Si incorporéssim algun artefacte podrien tenir una mà lliure per fer altres feines. També hem notat que els que toquen instruments de vent han de fer esforços excessius, mentre que un compressor seria suficient per donar aire a tots i sota condicions controlades amb més precisió.
6. Finalment, alguns dels passatges musicals semblen repetir-se massa. Per tant, s’han de retallar considerablement. No té cap objectiu útil que els instruments de vent repeteixin una cosa que ja han fet els de corda. Estimem que, si s’eliminen tots els passatges repetits, la durada total del concert es podria reduir a vint minuts i no hi hauria necessitat d’intermedis.
Font: Internet.